english Catalan

descarregar fullet | biografia | text | I Musici home | Contacte

 


 

Som a l'any 1951. Fa poc que ha acabat la segona Guerra Mundial. Tot Europa s'ha impregnat d'una gran efervescència: reconstruir és la paraula clau. No solament les cases, també els esperits dels homes tenen necessitat d'un restabliment. La cultura és el motor d'aquest renaixement.

Roma. Itàlia. El bressol de l'art. Dotze joves, tot just diplomats, quasi tots provinents del Conservatorio di Santa Cecilia i de l'escola de Remy Principe, es reuneixen per fer música i atorgar un sentit total a llurs passions. Escullen un nom senzill, de so típicament italià: decideixen d'anomenar-se 'I Musici', una manera antiga però elevada per dir-se músics. El seu debut s'esdevé a Roma, a Santa Cecilia, el 30 de març de 1952.

Per una sortosa casualitat els escolta el gran Arturo Toscanini, el qual, commogut, exclamarà: «He sentit dotze nois..., bons, boníssims: no, la música no ha mort!».

D'aquí arrenca la nostra història, d'un punt que sembla llunyà en el passat, i tanmateix encara és viu en el record de qui l'ha viscut i també present en l'esperit de qui s'hi ha enrolat, d'haver-nos acompanyat sense quasi adonar-nos-en durant seixanta anys.

 

 

 

  freccia

descarregar fullet | biografia | text | I Musici home | Contacte